El poeta Antoni Clapés (Sabadell, 1948) oferí dissabte passat una xerrada als baixos de la Casa de la Vila. En primer lloc, el portaveu de la delegació de l'Obra Cultural Balear, Francesc Canuto, va obrir l'acte en nom de l'entitat organitzadora. Posteriorment la presentació de l'autor va anar a càrrec del poeta montuirer Lluís Servera.

Clapés va repassar la seva trajectòria com escriptor i després s'endinsà dins una breu explicació de la seva poesia. Els quatre pilars sobre els que reposa la seva poesia són el silenci, la llum, el no-res i la poesia mateixa. Tot seguit llegí alguns poemes per a il·lustrar les seves paraules. Per acabar Antoni Clapés també va fer referència a la seva tasca de traductor d'autors en llengua francesa, especialment del Quebec.

Un altre cop l'OCB de Montuïri ha actuat com l'entitat cultural més dinàmica de la vila, reunint una trentena de persones que volien apropar-se una mica més al fet poètic.

Aquí us oferim algunes fotografies que el nou grup montuirer Indigest's va oferir el passar dissabte vespre a s'Hort des Pont. Un nombrós públic va poder gaudir d'una agradable vetllada a la fresca gaudint de temes clàssics de diversos estils musicals. Esperem que aviat els se poguem tornar escoltar.

Ara que s'ha recuperat Plaça per als vianants i que són ben pocs els cotxes i motos que passen pel carrer Major, seria bo girar d'ullada cap enrere per conèixer que esdevenia en el passat quan no hi havia vehicles de motor. Per això exposarem un costum ben montuïrer que poca gent menor de quaranta anys deu recordar: el passeig.

L'origen es perd dins la foscor dels temps pretèrits però és ben cert que els montuïrers durant dècades es reuniren a Plaça per conversar i fer la xerra després d'assistir a les funcions litúrgiques més importants a l'església. Hem de pensar el pes que tenia la religió dins la societat fins fa ben pocs anys. Per això el temple i  els oficis religiosos eren en lloc i el moment on es trobava la major part del poble.

Generalment el passeig tenia lloc els dijous (perquè hi havia cine),  els dissabtes, els diumenges i qualsevol festa religiosa. Solia durar una aproximadament una hora i a partir de les 10 del vespre només romanien  per enmig els homes. Els joves i els no tan joves es passejaven des del Cafè des Cine fins la cantonada de la rectoria amb el carrer des Pujol

El passeig era un bon moment per interessar-se per una al·lota quan els grups de joves es topaven anant amunt i avall. Els progressos depenien de com es contestés a la pregunta de "estàs compromesa?", si anava bé els dos passejaven uns minuts plegats entre la gent. Les parelles casades feien el passeig de bracet. També era l'oportunitat per estrenar vestits, comentar les notícies que arribaven amb dificultat a la vila o parlar des esports de moda com el ciclisme. Tot passava davant la mirada de les dones velles amagades darrera el cantó de l'església (els dies de festa damunt els Graons), comentant quina al·lota gaudia de més pretendents.

S'ha de tenir en compte que abans eren moltes més les festes religioses, concerts de la Banda de Música i esdeveniments diversos que es feien a Plaça.  Per altra banda, hi havia també un grapat més de cafès com cas Marró, can Tomeu, ca n'Antiga o el Cafè Nou. La gentada que arribava a passejar-se sorprenia fins i tot els externs que solien demanar de quina festa es tractava un diumenge llis.

Als anys 80 del segle XX, el passeig entrà en decadència fins a desaparèixer. La secularització de la societat,  la gent que se'n anà a viure a Palma i la generalització del cotxe o de la televisió foren alguns factors que l'abocaren a l'extinció. A manera d'anècdota podem comentar que un partit polític es presentà a les eleccions municipals de 1991 amb la promesa d'intentar recuperar el passeig. Prova irrefutable que llavors ja no existia.

El vent era fins fa no molts anys un dels elements naturals que ajudaven a l'home en la transformació dels cereals, primer damunt l'era i després mitjançant un "aparell" anomenat molí. I aquest fou el  passat dissabte el protagonista a Montuïri de la Diada de Molins de vent organitzada pel Departament de Medi Ambient del Consell de Mallorca.

Un bon grapat de gent interessada amb l'enginyi d'aquestes construccions recorregueren alguns del molins rehabilitats mitjançant el programa de restauració del medi rural del Consell.

La primera aturada fou  en el municipi d'Algaida, allà el molí de vent d'extracció d'aigua del Viver, mostrà la seva destresa per treure l'aigua del subsòl, al igual que ho feien altre temps, els molins del Prat de Sant Jordi.

A Montuïri, la tirallonga del molinar rebia altiva i imponent als visitants que feren la primera aturada en el molí des Fraret. Després l'antiga Farinera Gomila, fou la següent fita, allà el propietari, Joan Gomila explicà la feina que es feia per transformar el gra en farina. Després el molí den Nofre posà el punt final a un matí de visites que continuaren l'horabaixa amb una taula redona sobre el passat, present i futur dels molins.

Clicau "Llegir més..." per a veure la resta de les fotografies

Sense desmerèixer gens les anteriors quintades, el concert d'aquest passat dissabte organitzat pels quintos del 92 ha estat per sobre la mitjana. Dos conjunts i un dj varen animar la vetllada fins que va sortir el sol amb l'assistència de montuirers i externs.

En primer lloc varen actuar els santjoaners Sa Sini Band que entre la seva incontrolable xerrera i les manifestacions de simpatia als administradors d'aquesta web, sonaren alguns clàssics del rock internacional. Posteriorment els esbojarrats però divertidíssims Pirates Pirats hi posaren el toc d'humor i festa per a ballar. Els dj posaren el punt i final a la festa. Tal vegada l'únic inconvenient va ser l'excessiu espai buit entre l'escenari i el tasser. Però malgrat això els quintos del 92 estan d'enhorabona.