El públic quedà meravellat per les explicacions entenedores i apassionades del catedràtic de Campanet que viu amb intensitat tot el que enrevolta la llengua catalana. Posteriorment els rapsodes declamaren poemes d'en Joan Alcover, Miquel dels Sants Oliver, Miquel Costa i Llobera, Gabriel Alomar i Llorenç Riber.

Una vuitantena de persones gaudiren d'aquest acte cultural que ens torna a portar la delegació de l'OCB a Montuïri i el MAC-Juvenil.

La zona del terme que comprenen les terres de Son Mut, Son Rubí i Son Bascós viuen la proliferació d'animals pocs agradables com a veïns. La proximitat del torrent i els contenidors de sota el pont ha ajudat a que les rates s'hi concentrin i acumulin amb les molèsties que comporta. També s'han detectat en aquestes contrades alguns cans sense control que han protagonitzat algunes matances d'animals. Esperem que en tots dos casos s'actuï en conseqüència per a solucionar el problema.

El monument dels 700 anys va ser retirat abans de les festes dels Graons i traslladat el Pes dels Porcs, tal i com va anunciar la revista Bona Pau. El motiu és la instal·lació al seu lloc del bust del pare Martorell. La iniciativa de no acumular més elements sobre els Graons és ben encertada. Ara cal saber quina serà la nova ubicació del monument dels set-centenari i quan de temps romandrà al costat del punt verd aquest element. 

Aquest és la imatge que es podia veure l'horabaixa del passat divendres al Dau tres dies després de la darrera revetlla. Els urinaris portàtils tombats enterra no és la millor imatge que pot oferir un poble després de les festes. Hi hagut temps per emportar-se'ls o almenys aixecar-los.

Un altre cop, els dies posteriors a les festes de Sant Bartomeu publicam els comentaris i les impressions que han deixat les festes d'enguany. En primer lloc cal dir que han estat unes festivitats ben corrents i sense preveure de cap manera les eleccions municipals de l'any que ve. L'ajuntament deu tenir por que venguin massa externs a les festes perquè no ha publicat el programa de festes complet a la seva web, tot i que pensà a anunciar el torneig de pàdel.

En la qüestió de la decoració, ens hem de felicitar per a la recuperació de les banderes mallorquines amb l'escut de Montuïri. Algunes persones han trobat a faltar més pins als carrers i els que han posat són força magres. Finalment les tanques per a protegir el dispositiu dels pilons es varen endomassar el dissabte de Sant Bartomeu. Malgrat que pareixia que venien els Reis d'Orient, la iniciativa és millor que els matalassos a la vista.

Les activitats foren en la seva majoria les mateixes que els altres anys. El campionat de truc i la Gimcana reuní una mica menys  gent que els altres anys. El futbolí no atragué gaires participants i com és tradició el bingo fou l'activitat més participativa. Després del fracàs de l'any passat no s'han tornar organitzar els Jocs Tradicionals contra Porreres. En les novetats cal destacar la inauguració del Local Jove, la conferència de Mateu Colom i el Sopar Aromàntic. Aquesta activitat organitzada pel MAC-Juvenil va ser una de les revelacions de les festes, tot i que cap representant de la majoria de l'ajuntament va considerar necessari deixar-s'hi caure.

Les festes i els concerts nocturns han estat majoritàriament satisfactoris. Tal vegada l'excepció és la festa benèfica a favor dels afectats de la síndrome d'X Fràgil. No acaba de prendre força i encara menys quan es posa un dia abans del Revival. El Revival va ser un any més un èxit de gent i la mesura de tancar l'avinguda del Dau va impedir concentracions de gent encara més molestes. La primera revetlla va ser un èxit de gent encara que fos dilluns, per tan hem de considerar un encert portar els Horris Kamoi després que aquests aixequessin el veto que tenien al nostre poble. La segona revetlla, molt més íntima, també va ser un èxit arrabassant la gent del tasser fins a l'escenari.

La volta dels cossiers i el dimoni també deixà un bon grapat d'anècdotes i comentaris. Si hi havia hagut comentaris contraris quan en Banya Verda va fer tard el Dia de la Mare de Déu d'Agost, el dissabte de Sant Bartomeu sortí abans que els cossiers. L'afluència massiva de gent va fer difícil el trànsit i ball de la comitiva. L'ambient enrarit i alguns ferits deslluïren una mica la tarda del dia 23. Per alguns no va ser encertada la posada per les fotografies als quatre cantons del cadafal que feren els cossiers. Consideren que mediatitza massa la festa i la converteix en un simple espectacle. També crida l'atenció que per segon any consecutiu part de públic aplaudesqui quan durant el ball de La Gallineta Rossa els cossiers executen el pas de tioteta. Els anteriors rotlles de cossiers no el feien? O no el feien tan bé?

El vespre de la revetlla de dia 23 ja és una tradició poc respectuosa la generació que es concentra a Plaça per  parlar i no prestar atenció al concert de la Banda de Música. La situació arriba als extrems de no aplaudir quan acaben una peça o l'actuació. Les rodelles foren magretes, un coets ficats per allà enmig i sense trons on el dimoni pogués morir. El parc infantil va ser tapat amb una lona, però no hagués importat per la curta durada de les rodelles. Pel que fa als coets foren força dignes, només cal comentar un veïnat del carrer Major que en volgué fer uns de particulars

Però una de les polèmiques més vitenques de les festes va ser l'espera sota un sol criminal entre el ball de L'Oferta i El Mercançó. No se sap si per per culpa de l'Ajuntament o d'alguna autoritat eclesiàstica es programà de manera irracional un concert i la inauguració del bust de pare Martorell entre l'Ofici i el ball del Mercançó. Tot plegat s'allargà massa mentre cossiers i poble esperaven a l'ombra amb una calor insuportable perquè sota el Sol era simplement impossible. El concert, molt bo per cert, podria haver-se celebrat en qualsevol altre moment i l'homenatge al pare Martorell s'allargà amb discursos innecessaris com una carta en espanyol de l'ex president del Tribunal de la Rota. Les persones reunides als Graons arribaren a crispar-se i se sentiren alguns xiulets.

Els jocs de córrer les cintes i les corregudes de joies es canviaren de lloc per la calor i la presència dels pilons. D'aquesta manera ja no es puja la costa com es feia abans i aquest fet ha estat criticat. Per acabar podem afirmar que vuit anys després en Jordi LP ha tornat a fer el seu espectacle, provincià i ple de tòpics, en espanyol.

I finalment, la traca final.

Montuïri rindió homenaje al pare Antoni Martorell con el descubrimiento de su busto

BIEL GOMILA. MONTUÏRI. Después de la Misa de San Bartomeu, acto central de las fiestas de Montuïri, tuvo lugar la inauguración del busto dedicado al pare Antoni Martorell i Miralles, el eminente músico de reconocida fama mundial que falleció el febrero del pasado año a la edad de 95 años. Ya tiene un lugar predilecto en la villa que le vio nacer el 9 de marzo de 1913.
El acto de descubrimiento de la escultura –organizado por el Ayuntamiento y la Agrupació Artístico-Cultural Mandrava-Festival Internacional d´Orgue Antoni Martorell- estuvo precedido por la interpretación del preludio capriccioso Sol Ixent, creado por el mismo compositor internacional. Corrió a cargo del virtuoso violinista Francisco García Fullana. Los Cossiers de Montuïri, sobre cuya música el Pare Martorell ofreció su última conferencia el 29 de noviembre de 2008, meses antes de morir, le rindieron también homenaje con su presencia ante el monumento.

La figura de medio cuerpo que ha esculpido el artista Damià Ramis en bronce ha quedado ubicada en Es Graons, la escalinata que sube desde la plaza Major a la iglesia, precisamente en el mismo lugar donde estaba, desde el año 2000, la escultura conmemorativa de los 700 años de la constitución del núcleo urbano de Montuïri. La obra tiene unas dimensiones aproximadas de 95 cm. de alto, 70 cm. de fondo y 60 cm. de ancho y reproduce al Maestro montuïrer a la edad de 60 años, "una etapa de plena madurez vital".
El proyecto escultórico en homenaje a Martorell i Miralles ha sido promovido por Mandrava en colaboración con el Ayuntamiento de la localidad. Tiene un presupuesto de 34.000 euros. Para su financiación se cuentan con 8.000 euros provenientes de donaciones particulares y de entidades de Mallorca e Italia. La empresa Sampol Ingeniería y Obras ha aportado tres mil. Durante este año se realizarán diversos actos para sufragar la diferencia existente al tiempo que se solicitarán subvenciones a las instituciones de Baleares.

El pare Martorell, autor de múltiples composiciones de gran realce mundial y cuyas misas revolucionaron la liturgia de la segunda mitad del siglo XX e introdujeron los instrumentos modernos en los templos, es el renovador de la música religiosa del siglo XX en el ámbito internacional. Ha sido declarado hijo ilustre de Montuïri, medalla de Oro de Balears y medalla de Oro del Consell de Mallorca, académico de la Academia de Bellas Artes de San Sebastián y Honoris Causa (2001) por la UIB.

Generalment des d'esBinerbo.com feim un comentari global de les festes un cop acabades. Però les novetats i els esdeveniments del dia de la Mare de Déu d'Agost ens obliguen a fer un primer avanç de les noves que s'hi produïren.

El primer fet destacable és la manca d'aglomeració de gent el que va permetre bones corregudes i la visió dels balls d'una manera més tranquil·la. Per altra banda els cossiers sortiren per tercer any consecutiu amb els vestits corresponents. Aquest canvi que els anteriors cossiers introduïren l'any del seu comiat no acaba d'agradar a tothom i s'hauria de fer un debat si realment val la pena consolidar la novetat.

Malgrat tot, la novetat sense dubte va ser la "protecció" que va preparar l'ajuntament pels dispositius que  abaixen els pilons. Els matalassos, hom diu que trets del Pes dels Porcs, sembla que és una solució bunyol al problema. Però s'hi afegim les barreres, que els montuirers ben aviat batiaren com "el corral de cabres,"la solució es converteix en trampa. Per sort no hi va haver cap desgràcia.

Per acabar només cal afegir que el flamant parc infantil de Plaça ja està espanyat. La barrera que en teoria ha de protegir els infants dels pocs cotxes que passen per la plaça ha estat despassada. I encara manquen les rodelles, veurem que passa.

A partir del proper més d'octubre o novembre l'Ajuntament de Montuïri iniciarà les obres per executar el projecte d'urbanització i dotació de serveis del carrer de sa Mostra en direcció al d'Alexandre Rosselló, un a fita que com assenyalà el batle, Jaume Bauçà "jo en 38 anys que tenc mai no he vist obrir un carrer a Montuïri", i és que d'ençà de mitjans de la dècada dels anys 50 del passat segle XX quan s'urbanitzà la zona del Dau a Montuïri no s'havia tornat a obrir un nou carrer.

Aquest nou vial del que encara no s'ha decidit el nom, tendrà una amplada de 10 metres amb voravies d'un metre i mig. Hi haurà una petita plaça i comptarà amb arbrat en un dels laterals del carrer. Així mateix segons assenyalà l'arquitecte municipal, Carlos Arbós, "els carrers laterals d'en Vanrell i Sant Martí seran sols per a vianants. En el cas del primer al final de l'actual carrer s'hi construirà una escala per salvar el desnivell i en el de Sant Martí es deixarà per en el futur unir-lo amb el carrer de Palma i l'actual carrer que li dóna nom.

A més d'obtenir solars pels veïns de la zona en els terrenys municipals que corresponen a la Sala s'hi construiran 12 habitatges públics que el batle diu que "aniran destinats als joves".

Una de les critiques més fortes amb l'obertura d'aquest carrer per part de l'oposició ha estat  el que fa referència a la continuïtat de la via cap al carrer Alexandre Rosselló, ja que en aquest indret hi ha una casa enmig que no s'esbucarà "de moment". Bauçà afegí que "ara hem prioritzat solucionar el problema de l'habitatge per sobre de la problemàtica del trànsit al carrer de Palma. JOAN SOCIES.

Si un vespre arribau a Montuïri des de la carretera de Randa, caminant o amb cotxe, fixau-vos amb la il·luminació del campanar. Tot d'una reparareu que un dels focus que en teoria ha de donar llum a la torre, no només enfoca el cel sinó que deixa a la penombra bona part de l'edifici.

Podria ser que amb el vent o la pluja aquest focus s'hagués desplaçat i per tant no complís la seva funció original. Aques tipus d'il·luminació és considerada per alguns com a contaminació lumínica. Però des fa més dècades molts pobles es decidiren a donar llum als campanars per establir un tipus de fita que identificàs el poble en la fosca.

Esperem que les bombetes siguin reajustades i el campanar rebi la il·luminació que es mereix.

Des de fa mesos els montuirers es troben estrets cada cop que un extern demana per un banc, caixa, estanc o simplement per arribar al centre del poble. Si el tancament del carrer Major i Plaça, sense cap tipus de previsió i alternativa, ha provocat el mal de cap dels habitants de la vila, pels externs s'ha convertit en una autèntica odissea.

En primer lloc, si una persona de fora poble arriba a Montuïri no sap que es troba vedat arribar a Plaça. Després se'n adona quan ja ha voltat costa per amunt i costa per avall en un episodi que sol posar nerviós a qualsevol. Un cop arribada a aquesta situació no sap on pot deixar el cotxe i després es veu amb feines de situar-se per accedir al centre del poble.

D'aquesta manera és encara més difícil que els negocis i establiments de Plaça es beneficiïn del flux turístic que de manera discreta però constant passa de llarg pel poble.

L'oposició a l'ajuntament va demanar fa mesos que s'instal·lassin cartells indicatius perquè els visitants sabessin arribar a la zona més cèntrica de Montuïri. Fins ara els que comanden no han pres cap mesura en cap sentit i només s'ha muntat el parc infantil com únic imam per atreure la gent cap a Plaça.