Ara que s'ha recuperat Plaça per als vianants i que són ben pocs els cotxes i motos que passen pel carrer Major, seria bo girar d'ullada cap enrere per conèixer que esdevenia en el passat quan no hi havia vehicles de motor. Per això exposarem un costum ben montuïrer que poca gent menor de quaranta anys deu recordar: el passeig.

L'origen es perd dins la foscor dels temps pretèrits però és ben cert que els montuïrers durant dècades es reuniren a Plaça per conversar i fer la xerra després d'assistir a les funcions litúrgiques més importants a l'església. Hem de pensar el pes que tenia la religió dins la societat fins fa ben pocs anys. Per això el temple i  els oficis religiosos eren en lloc i el moment on es trobava la major part del poble.

Generalment el passeig tenia lloc els dijous (perquè hi havia cine),  els dissabtes, els diumenges i qualsevol festa religiosa. Solia durar una aproximadament una hora i a partir de les 10 del vespre només romanien  per enmig els homes. Els joves i els no tan joves es passejaven des del Cafè des Cine fins la cantonada de la rectoria amb el carrer des Pujol

El passeig era un bon moment per interessar-se per una al·lota quan els grups de joves es topaven anant amunt i avall. Els progressos depenien de com es contestés a la pregunta de "estàs compromesa?", si anava bé els dos passejaven uns minuts plegats entre la gent. Les parelles casades feien el passeig de bracet. També era l'oportunitat per estrenar vestits, comentar les notícies que arribaven amb dificultat a la vila o parlar des esports de moda com el ciclisme. Tot passava davant la mirada de les dones velles amagades darrera el cantó de l'església (els dies de festa damunt els Graons), comentant quina al·lota gaudia de més pretendents.

S'ha de tenir en compte que abans eren moltes més les festes religioses, concerts de la Banda de Música i esdeveniments diversos que es feien a Plaça.  Per altra banda, hi havia també un grapat més de cafès com cas Marró, can Tomeu, ca n'Antiga o el Cafè Nou. La gentada que arribava a passejar-se sorprenia fins i tot els externs que solien demanar de quina festa es tractava un diumenge llis.

Als anys 80 del segle XX, el passeig entrà en decadència fins a desaparèixer. La secularització de la societat,  la gent que se'n anà a viure a Palma i la generalització del cotxe o de la televisió foren alguns factors que l'abocaren a l'extinció. A manera d'anècdota podem comentar que un partit polític es presentà a les eleccions municipals de 1991 amb la promesa d'intentar recuperar el passeig. Prova irrefutable que llavors ja no existia.