Una altre any el bandoler montuirer per exel·lència, en Moiana, torna a ser de nou protagonista gràcies a la colla de dimonis. Després de publicar les dades que en Joan Miralles i Monserrat donà a conèixer sobre en Bartomeu Gomila Pujol, m'agradaria aportar una tradició poc coneguda que vaig sentir del meu padrí.

Segons aquesta història en Moiana seria un lladre que portaria a terme les seves malifetes per Montuïri i  la seva rodalia. Un dia que robava a una caseta del terme va ser sorprès in fraganti pel propietari que el capturà, el va matar i l'enterrà a les terres que avui són conegudes com les So na Moianes.

Ningú del poble trobà a faltar en Moiana perquè tothom sabia que disposava de follet (propietat màgica de moure's molt ràpid o desaparèixer fàcilment). Però si que va sorprende a la gent un cocó de blat que anava especialment bo justament a les So na Moianes. Tothom s'admirava de la feta però l'home que havia mort en Moiana no deia res.

Un dia, davant la insistència de la seva dona, el que havia mort el lladre li confessà que en aquell redol on el sembrat anava tan bo perquè hi havia enterrat en Moiana. La dona era molt beata i tot d'una que va saber el secret, va patir remordiments fins que anà a confessar-se amb el rector. Però el capellà no va guardar el sagrament i comunicà el crim a les autoritats que prengueren l'assassí del lladre. Des de llavors no es tornà a veure mai més aquell home ni en Moiana.